Back ساتورن I Arabic Saturn I Azerbaijani Сатурн I Bulgarian ساتورن ١ CKB Saturn I Czech Saturn I Danish Saturn I English Saturno I Spanish Saturn I Basque موشک ساترن ۱ Persian
 El primer Saturn I, SA-1, abans del seu llançament | |
| Fitxa de dades | |
|---|---|
| Mida | |
| Alçada | 45,7 m (3 trams) |
| Diàmetre | 6,5 m |
| Pes | 498.900 kg |
| Trams | 2 o 3 |
| Capacitat | |
| Càrrega útil a OBT |
9.000 kg (2 trams) |
| Càrrega útil a la Lluna |
2.200 kg (2 trams) |
| Primer tram — S-I | |
| Motors | 8 motors H-1 |
| Empenyiment | 6,7 MN |
| Temps | ~150 segons |
| Combustible | RP-1 i oxigen líquid |
| Segon tram — S-IV | |
| Motors | 6 motors RL-10 |
| Empenyiment | 400 kN |
| Temps | ~482 segons |
| Combustible | Hidrogen líquid i oxigen líquid |
| Tercer tram — Centaur C | |
| Motors | 2 motors RL-10 |
| Empenyiment | 133 kN |
| Temps | ~430 segons |
| Combustible | Hidrogen líquid i oxigen líquid |
El Saturn I fou el primer coet de múltiples motors dels Estats Units. Els seus tancs provenien dels tancs dels coets Júpiter i Redstone i el seu primer tram procedia del míssil SM-64 Navaho.
El Saturn I començà a l'abril del 1957 com concepte de coet pesant, anomenat Juno V per l'Agència de Míssils Balístics de l'Exèrcit (ABMA) dels Estats Units, i fou rebatejat com a Saturn el febrer del 1959. Fou dissenyat per ser construït utilitzant els materials ja existents del Júpiter IRBM i el Redstone MRBM. També utilitzava vuit motors modificats del Thor IRBM, el S-3D, que es diria H-1.
En dissenyar el Saturn I l'ABMA intentava anticipar-se a les necessitats del Departament de Defensa per llançar els nous satèl·lits militars en el període del 1960 al 1962. L'ABMA considerà el Juno V un vehicle de transport general per la investigació i desenvolupament d'armes espacials d'atac i defensa.
Certes tasques específiques foren previstes per les Forces Armades, incloent-hi satèl·lits de navegació per l'Armada dels Estats Units, satèl·lits de reconeixement, comunicacions i meteorològics per l'Exèrcit i la Força Aèria, suport per missions tripulades de la Força Aèria i subministraments superfície a superfície per l'Exèrcit en distàncies de fins a 6400 km. Per la NASA, els plans de l'ABMA consideraven les possibilitats del Juno V com suport per satèl·lits, sondes espacials i estacions espacials, i per proves d'un motor de 6,7MN i altres sistemes de propulsió.
Finalment, el Departament de Defensa decidí que el Saturn I era massa gran i costós per qualsevol missió militar, incloent-hi les tripulades cap a l'espai. També pensaren que els grans vehicles de llançament de la classe Saturn havien de ser responsabilitat de la NASA perquè no hi havia una necessitat militar urgent d'ells.
L'1 de juliol del 1960 l'ABMA fou transferida a la NASA i el Saturn es convertí en part del programa Apollo. El Departament de Defensa se serví dels coets de la família Titan per les seves necessitats, en especial dels Titan III i Titan IV. Un Titan III podia dur la mateixa càrrega útil que un Saturn IB però amb un cost de fabricació i llançament menors.